Merchant Center

El Trastorn d'Ansietat II

...l'ansietat pot tenir orígens molt diversos i la causa que la produeix pot ser coneguda o no.
Compartir:  Compartir en FacebookCompartir en TwitterCompartir en Google+
El trastorn d'ansietat II

Com ja vaig comentar en el post anterior, l'ansietat pot tenir orígens molt diversos i la causa que la produeix pot ser coneguda o no. En qualsevol cas, el factor comú en tot procés d'ansietat, és el que en psicologia es coneix com a “distorsions cognitives” i que en el coaching es pot representar com les “creences limitants”.

Aquestes creences limitants o distorsions de la cognició són tan sol el filtre amb el qual analitzem les circumstàncies que se'ns presenten en la vida. Són les maneres amb els quals afrontem la nostra realitat i la interpretació dels fets que realitzem. Per així dir-ho, són la regla amb la qual mesurem els fets.

Com pots comprendre, la mesura de la regla, o la seva forma o la seva efectivitat i realisme van a condicionar en bona manera el seu resultat, de tal manera que segons la regla que cadascun utilitzem la interpretació dels esdeveniments de la vida es va a poder representar d'una manera o una altra.

Aquesta és la raó per la qual quan ocorre un esdeveniment que és observat per moltes persones, vegeu un acte delictiu o un accident, cadascun dels entrevistats va a donar una versió diferent dels fets segons la seva anàlisi particular i subjectiu, ja que cadascuna de les persones disposa d'una o més regles particulars amb la qual mesurar.

Per aquesta raó, totes aquestes regles, o creences, han de ser qüestionades permanentment, amb la finalitat d'establir la veracitat o realisme de la seva capacitat interpretativa i de les conseqüències de la seva utilització que es poden derivar.

Posem un exemple:
“JO CREC QUE SÓC UN MAL ESTUDIANT I QUE SE M'OBLIDA EL QUE ESTUDIO” – Jo sóc Juan, tinc 15 anys i estudi l'ESO. Un mal dia vaig treure un 4 en un examen i quan l'hi vaig comentar al meu oncle Andrés em va dir que jo no serveixo per estudiar.

En el cas de Juan, existeix aquesta creença de la seva incapacitat per estudiar, de les seves limitacions, sense que hagi existit una comprovació professional de les seves veritables capacitats, intel·ligència, lliurament, motivació…etc. Tan sol una vegada li van dir que no servia per estudiar.

D'aquesta manera, quan arriba l'època d'exàmens, Juan es va posant cada vegada més nerviós, i es torna més introvertit i més seriós. Sap que té l'obligació d'aprovar però no pot perquè “no serveix”. Quan es posa a estudiar s'avorreix i es distreu amb tot. Para què va a estudiar si va a suspendre? Ell, “no serveix”.

I es va trobant que el temps passa i no estudia gens, pensa en els seus pares i en el que diran, en els seus companys, en el professor, en el seu oncle i tot això li va generant més estrès. La falta d'estudi provoca que les seves notes baixin de forma radical i fins i tot que pugui suspendre assignatures el que suposa una confirmació que “no serveix”, la qual cosa li crea un gran estrès.

Juan no analitza la seva trajectòria anterior, solament que aquesta avaluació ha tingut unes notes bajísimas. Tot té una explicació que es basa en la regla que ell tan bé coneix i que és una veritat confirmada: “jo no serveixo per estudiar”. I tot això li crea més estrès, que a la llarga es va transformant en ansietat,  la qual cosa li fa sofrir i estressar-se més.

Un estudiant estressat solament pensa en el que li estressa. En aquest cas és el seu fracàs estudiantil, ara ja cantat i que aviat es va a anunciar a so de bombo i platerets en tota l'escola, fent que tot això atregui la seva atenció evitant que es pugui concentrar en el que deu, estudiar.

És més, per compensar aquesta falta d'atenció Juan pot començar a buscar distraccions com els videojocs, la TV, els amics, la núvies, les gamberradas, les substàncies que et permeten evadir la realitat…etc. Però com tot això pot anar en contra seva també s'estressa més i la cara de preocupació dels seus pares és la sentència que confirma l'autèntica realitat: “He fracassat, la meva vida està perduda, jo no serveixo”

I així, amb una simple observació absurda i freturosa de realitat, una persona enfonsa la seva vida perquè accepta com a vàlida, una regla, una creença, un patró cognitiu absolutament negatiu, incert, perjudicial i que manca de tot fonament. Tan sol per no qüestionar la validesa d'allò que et dol, que danya el teu cor, els teus sentiments i que et baixa l'autoestima. No ens han ensenyat a qüestionar sinó a assimilar perquè sí.

En quina part del procés creïs que s'ha equivocat el jove Juan?
Si no resol aquest assumpte, Com serà la seva vida quan tingui 40 anys? I 60?

Seguirem parlant de l'ansietat.
Entrades en el Blog
 
Segueix-nos a les xarxes
 
 



Mira NUESTRA PÁGINA DE GOOGLE+ Google+
 
acolor.es - Diseño de paginas webbuscaprat.com - Guia comercial de el prat
aColorBuscaprat
... ...