L'efecte en els nens de les discussions de parella

Has pensat alguna vegada en com afecta als teus fills les discussions que tens amb la teva parella? Com et van afectar a tu les dels teus pares? ... Deixa els teus comentaris al final.
Compartir:  Compartir en FacebookCompartir en TwitterCompartir en Google+

L'efecte en els nens de les discussions de parella

Las discusiones de pareja. Fuente: salud.facilisimo.com

Quedi clar, amic lector, que no pretenc fer cap assaig de psicologia ni res semblant. No m'empararé en estudis ni en cap altra cosa que la meva experiència com a terapeuta per a posar de manifest els devastadors efectes en els nens de les discussions de parella.

Bé, he dit en els nens, però això afecta a tota la vida de l'ésser, de molt jovenet fins a la fi dels seus dies, si no ho remeia abans, ja que els conflictes que la parella manifesta amb discussions i baralles i els que no manifesta, són experimentats i recollits per l'antena emocional del nen.

Així, és habitual trobar nens que presenten processos d'asma i altres problemes en la seva respiració, és fins i tot constipats i al·lèrgies massa freqüents com per a ser considerat normal. Totes aquestes manifestacions fisiològiques han de ser tractats amb medicaments perquè ràpidament, aquests nens “malaltissos” són portats al metge el qual aplica el seu mètode.

Però la cosa no queda aquí. Al llarg de tota la vida, l'actitud, la personalitat, les creences, els valors i molt especialment l'autoestima d'aquesta persona es van deteriorant al llarg de tota la vida, de tal manera que en molts casos es troben desubicados estiguin on estiguin, i fins i tot no volguts, al mateix temps que aquestes sensacions són origen d'ansietats i depressions.

A més, tots aquests aspectes emocionals i d'actitud davant la vida es veuen ampliats amb una salut habitualment més feble quant a que aquestes persones solen presentar una simptomatologia de tenir unes baixes defenses, de ser malaltissos quant a refredats, grips, amigdalitis i altres tipus de problemes de les vies respiratòries, la qual cosa suposa un calvari afegit a la vida de la persona.
 

Com es descobreix que les discussions afecten el nen?


Al llarg de l'experiència en teràpia regressiva he pogut constatar com en innombrables ocasions davant l'ús del detonant d'una emoció o un símptoma ens porta a moments, en molts casos oblidats, de la vida de nen, moments en els quals la persona reviu aquelles circumstàncies de la infància i demana que els pares no discuteixin més, que li resulta insuportable.

Inexorablement la regressió en gairebé tots els casos ens va portant a aquells moments en els quals la parella s'enredava en una disputa verbal, com dos galls de baralla davant la mirada atònita i atemorida d'una criatura que no sap el que està passant i que en molts casos se sent culpable, desvalorat, no volgut, espectador d'un món que s'esquerda. No estic parlant de maltractaments, que encara pot ser pitjor. Només de disputes de parella.

Fins i tot trobo molts casos en els quals des de la vida intrauterina la criatura experimenta ja tot aquest ambient hostil que li espera fora i que ja li va fent sentir infinitat d'emocions negatives i estrès, i que li va fent viure una experiència totalment influent en la seva salut física i moral. Quan l'ambient es pot tallar amb ganivet es torna “irrespirable” i d'aquí ve que les afectacions físiques es donin sobretot en les vies respiratòries.

No cal dir que el fet de tornar a experimentar aquells conflictes de la infància no suposa cap nou trauma que reapareix després d'estar oblidat, ja que els traumes, per molt oblidats que estiguin, continuen influint i afectant de manera activa durant tota la vida. Més al contrari, el mer fet de la revivición d'aquest símptoma ja suposa un pas terapèutic que reparació. A més es poden aplicar altres tècniques que encara ajuden més a superar-ho.
 

Si els pares veuen al fill sofrir Per què continuen discutint?


Saber per què les persones actuen com actuen és una cosa que ja pertany a la recerca científica i existeixen nombrosos estudis tant a nivell de psicologia social com en altres disciplines de l'àmbit del comportament humà.  Però no obstant això i a simple vista es pot un donar compte que és l'ego, aquesta part de la nostra ment que ens comunica amb el món 3D, el principal causant de tals actituds, per descomptat afavorit per la por que és el que el fa detonar.

Aquest ego fa sortir les seves qualitats habituals, com ara “vull tenir raó”, “necessito quedar per damunt”, “ha de respectar-se la meva voluntat” i totes aquelles manifestacions de necessitat de torçar el curs de les coses i d'oposició a tot el que succeeix, sense parar-se a pensar en què és el que més convé a tots ni en què estem sentint, tant jo com els altres.

Recordem que aquests conflictes s'estan produint en l'àmbit de la llar, un lloc ple de sentiments i d'emocions, un lloc que suposa el refugi, la protecció i la seguretat, un lloc on sòl estar i on estan els meus éssers més estimats. I en aquest lloc, des del punt de vista del nen, són els meus sers estimats els que permanentment estan creant un conflicte d'interessos en la majoria dels casos mancat d'importància o rellevància.

Aquesta típica necessitat que tenim de tenir raó unida a les pors, a l'educació rebuda, als valors, al mateix fet sofert per aquests pares quan eren nens, porten al fet que la parella hagi d'estar discutint permanentment i és curiós que a vegades només vol discutir un però l'altre continua retornant la pilota en lloc de buscar una solució que acabi amb aquest ambient de conflicte permanent.

Pot ser que una dissolució de la parella sigui la solució però abans d'arribar a això sempre hi ha moltes més opcions, que evidentment passen per fer una introspecció per part dels pares, de fer un creixement personal, de solucionar els seus propis conflictes interns i de, sobretot, treure aquelles emocions negatives ancorades en el nostre cos com puguin ser la ràbia i la por. Aquestes només condueixen al conflicte i són el producte de l'experiència personal.

En definitiva, que no sempre els divorcis i separacions són deguts a aquestes discussions, ni recomano a ningú que ho faci però tinc molt clar que molts nens s'han vist beneficiats en l'aspecte d'haver deixat de sofrir en viu les discussions paternes, encara que després s'hagin vist convertits en nens "projectil"

Estic a la teva disposició

... Deixa els teus comentaris al final....

Miguel Alarcón

Hipnoterapeuta
Especialista a ajudar-te a sortir de les addiccions amb hipnosis
Especialista a ajudar-te a trobar la teva alegria i el teu benestar.
Centre Magna
Tél. 619 788 150
info@centromagna.com
https://www.centromagna.com
Entrades en el Blog
 
acolor.es - Diseño de paginas webbuscaprat.com - Guia comercial de el prat
... ...