Les dietes i l'obesitat

No és or tot el que rellueix i el que a vegades sembla evident no ho és. Fer dieta quan estàs obès no és el millor per a aprimar

Les dietes i l'obesitat

Com tots sabeu, quan una persona té sobrepès ha de posar-se a dieta, i si aquest sobrepès és obesitat, aquesta dieta ha de ser encara més restrictiva. Això es basa en el fet que el sobrepès és degut al desequilibri calòric, a la diferència entre ingrés de calories i el seu consum, de tal manera que les persones quan fan més exercici s'aprimen i quan mengen menys també i viceversa.

Fins aquí estem tots d'acord que en primera instància això es compleix i per tant, quan canviem la nostra dieta habitual, pobra en nutrients i rica en calories per una més variada, o simplement diferent, però que inclogui més aliments nutritius i menys calories, ràpidament ho notem en la bàscula, donant compte d'un ràpid aprimament en pocs dies. Si alhora ho complementem amb un augment d'exercici encara es nota més i els resultats són millors.

Però curiosament, cada dia són més les persones que han provat aquests mètodes de comptar calories de resultat immediat i que després tenen un efecte io-io perquè tornem a la mateixa dieta de sempre, la hipercalórica, amb una fam voraç que recupera els quilos ràpidament i que ens deixa sense energia per a continuar fent exercici físic que desgast els excessos energètics continguts en el nostre cos.

Encara que bé és cert que en la senzillesa està la resposta, aquesta visió simplista de les calories, és massa simplista perquè s'empara en una visió de cos inert, com si fos un sac o un dipòsit, que té un orifici d'entrada i un de sortida i la grandària de la qual depèn de la grandària dels orificis. El cos humà està viu, com el dels animals, i per tant és el cos el que pren les decisions respecte al que farà amb el menjar que li tirem, alhora que serà ell qui decideixi quanta fam tenim.

Segurament els recomptes calòric-energètics amb els quals la ciència tracta d'explicar l'aportació d'energia a l'organisme siguin certs, i si el nostre cos simplement fos una caldera, o un forn, cadascun d'ells cremaria provocant una quantitat de calor (caloria: la quantitat de calor necessària per a elevar un grau la temperatura d'un gram d'aigua) diferent segons el cas de cadascun. Si el nostre cos simplement es dediqués a emmagatzemar tot el que se li tira, així seria.

És clar que això no és cert, ja que l'autonomia que l'organisme té per a realitzar la digestió, és a dir, el processament i absorció dels nutrients, pot variar entre persones, entre el seu estat d'ànim, entre l'estat de la seva flora intestinal, l'hora del dia, la ubicació geogràfica, l'edat, el sexe…anem, que 2+2= 3,5=4,87=1,39….depenent de molts factors.

En aquests casos en els quals la persona ha d'aprimar i se sotmet a un canvi dietètic ningú té en compte tots aquests factors i molt menys el seu estrès i el seu acte-acceptació. La frase típica dels meus clients: “jo com per ansietat”…”és l'ansietat pel dolç la que em pot”…I un es pregunta: Què has fet per a tractar-te l'ansietat? Què és això de l'ansietat pel dolç?. Alhora que si els pregunten com és la raó per a aprimar la gran majoria no ho volen fer per a estar millor sinó per a fugir del rebuig social de l'obesitat, el qual és un altre factor d'estrès.

D'aquesta manera, tenim persones que no s'accepten com són, que la societat les rebutja, que viuen en l'estrès, que probablement la seva vida emocional és un desastre, que viuen frustrades perquè no són capaços d'aprimar, que se senten culpables de ser “grossos”, que tot se'ls fa costa amunt i que a més de no tenir energia per a afrontar la situació han de viure en la permanent disciplina de la dieta hipocalórica impossible de complir i en un pla esportiu que sempre queda en l'aire.

Pren-te un temps per a reflexionar el paràgraf anterior i després respon aquestes preguntes: Amb aquest panorama és bo realitzar dietes restrictives, provisionals, hipocalóricas, imposades… que se sap per endavant que fracassaran? Pot la persona obesa realitzar cada cent temps una nova dieta diferent de l'anterior sense tractar prèviament els aspectes de l'estrès i les emocions? Pot seguir la persona consumint productes dietètics de dubtosa naturalitat com la panacea de la nutrició i què opinarà el cos d'això?

Si és el teu cas, si tens un sobrepès elevat, mira't per dins. No miris el teu cos sinó el teu cor i adona't de quins són les teves emocions. Repassa la teva vida des del passat fins a la projecció de futur i pensa en què t'agradaria canviar a part del pes. Tot està bé? Si és així: “Felicitats”. Però estic segur que no ho és, per molt que t'obstinis a tapar el que no vols veure. Per molt que el vulguis ocultar als teus ulls allò segueix allí, en el més profund del teu inconscient i fins que ho resolguis el teu cos pot tenir tendència a continuar manifestant el que en la teva ment ocorre.

També és possible que en aquesta vida tot estigui bé, i que el problema vingui d'altres vides Al·lucines? No al·lucinis, s'ha donat en molts casos. Persones que han pogut mitjançant hipnosis i teràpia regressiva recórrer altres vides ha tingut el coneixement de saber què va ocórrer en elles i que ara els condiciona l'actual de manera que en ser conscients d'això, deixen de sentir un estrès que no sabien d'on ve i deixen d'engreixar-se.

I què té a veure això amb les calories? RES. El cos és el reflex de la ment i si la ment està calmada el cos el reflecteix mitjançant un estat saludable, lliure de símptomes, lliure de desviacions, lliure d'alteracions. Aquesta és la raó per la qual hi ha persones que es piquen cada dia en el gimnàs aconseguint només uns resultats decebedors alhora que hi ha persones que mai fan esport, mengen el que volen i no engreixen.

Per això, si necessites fer canvis en la teva dieta veu al dietista, però si necessites solucionar un elevat sobrepès, primer resol el teu estrès i les teves emocions i després veu al dietista per a potenciar encara més l'efecte alliberament emocional. Res aprima més que sentir-se en calma, protegit, amb temps per a tot i segur de tot el que fas, acceptant-se a un mateix com el que és: UN ÉSSER DIVÍ ALLOTJAT EN UN COS TERRENAL.
Si estàs gros/a vulgues-te i accepta't com ets. Aquest és el primer pas per a aprimar.

Miguel Alarcón
Especialista en hipnosi per al teu benestar
Especialista a ajudar a superar els problemes derivats de les addiccions
Web:https://www.centromagna.com
Mail: miguel@centromagna.com
Tel.: 619 788 150

Entrades en el Blog