Les xifres se centren permanentment a mostrar-nos una realitat alarmant de desocupació, pobresa creixent, economia en declivi i un llarg etcètera de xifres penoses i altament negatives, repetides fins a l'avorriment pels mitjans de comunicació perquè a ningú se li oblidin.

Davant aquest panorama de baixa oferta d'ocupació i alta demanda els aturats busquen amb afany la manera de sortir d'aquest fangar de males dades, negatives perspectives i tancaments de portes en els nassos, com si de la cerca del "Sant Greal" es tractés.

La cerca d'un treball, un lloc de treball, sigui com sigui, sembla ser l'objectiu número u de les persones en situació precària, que en molts casos es veuen abocades a la pèrdua addicional de la seva casa o de les seves joies com a conseqüència última de tot aquest desenfrenament negatiu.

A sobre l'elit política sembla posar tot la seva obstinació a empitjorar totes les circumstàncies negatives per a fer-les més grans i enfonsar més a la població, ja de per si mateix morta de por davant el panorama desolador d'incertesa i d'economia de guerra que estem patint.

Però...Que puc fer per a trobar un treball?

El meu volgut/a lector/a d'aquest blog. Per a què volem aquest treball?
- Per a tenir ingressos econòmics
- Per a "guanyar-me la vida"
- Per a tirar endavant
- Per a poder viure
- Per a poder subsistir
- Per a poder sobreviure
...
- Per a no morir de fam, de set, de fred...

Vaja, sembla ser que la diferència entre la vida i la mort és el treball. Sembla ser que tots hem après que l'única manera de tenir les necessitats cobertes és el "lloc de treball estable"....
És com si ens haguéssim acostumat a les engrunes.
És com si ens haguéssim acostumat a tenir un amo que ens maneja...

Això ja es va desviant cap a la sociologia, o la psicosociologia i entra en un camp que em resulta cada vegada més inhòspit per desconegut pel que vull centrar-me en els aspectes individuals, els quals, per descomptat, no es poden entendre sinó en el conjunt global i social.

I sense entendre'ls en el seu conjunt vull preguntar el següent Però qui ha dit que una persona només es pot guanyar la vida treballant per a un altre? Però qui ha demostrat mai que per a tenir ingressos sigui necessari estar contractat per una empresa?

Independentment dels abusius sous que alguns directius i polítics gaudeixen, la resta del personal s'ha de conformar amb les engrunes, amb sous i condicions abusisvas que els mantenen esclavitzats tota la vida, però agraïts per tenir un "lloc de treball", és a dir, la taula de salvació.

I com s'ha aconseguit això? Inculcant a la societat creences falses, com ara la idea del lloc de treball segur i estable per a tota la vida, la societat del benestar, la tutela del govern que mai abandona als seus ciutadans (ara en dubte),i moltes altres creences sobre la pobresa i la riquesa.

Però...que puc fer per a guanyar els diners que necessito?

Simplement feix el que t'agrada, allò que quan ho fas t'asseguis bé, allò que quan ho fas sembla que el temps no existeix i quan l'acabes han passat hores sense que ho hagis notat i sense cansar-te. Fes allò per a què estàs predestinat: "El teu propòsit de vida"

Com més t'acostis al propòsit de vida, mes feliç seràs, millor et funcionaran les coses, més facilitat trobaràs per a fer ingressos i la gent se sentirà més a gust pagant-te per aquells que fas mentre gaudeixes. Quan compleixes amb el teu propòsit de vida, compleixes amb la quinta essència de la felicitat i del benestar.

Hauràs sentit acudits que diuen que per a deixar d'estar malalt cal fer-se autònom (treballador autònom, freelance),i la raó no és que en estar obligat a treballar deixis d'agafar baixes o posar-te malalt sinó que al no tenir cap i en fer el que et dona la gana, tot el que fas ho realitzes amb una major satisfacció.

Pensa en tots els treballs que has tingut i amb quantes ganes anaves a treballar. Era el treball que t'agradava? Si no t'agradava, cada quant et posaves malalt/a? Com et senties realment? Que et deies quan t'aixecaves al matí i havies d'anar a treballar?
 

No és la meva comesa ensenyar-te a posar una empresa. Hi ha molts professionals consultors, assessors i especialistes, fins i tot als ajuntaments i entitats locals que estan ajudant a molta gent, tant a nivell professional com de gestió, finançament i altres facetes, perquè el que ho desitgi pugui començar a canviar la seva vida.

El primer requisit és la Il·lusió. Per a tirar endavant cal tenir il·lusió, expectatives  esperances, anhels i tot això s'aconsegueix visualitzant, posant en la teva ment el que vols aconseguir, i no parlo de diners, que això ve col·lateralment, parlo de satisfacció, de realització, de consolidació  i de reconeixement.

La imaginació és la part fonamental de la teva ment a l'hora de canviar la teva vida. T'han ensenyat a imaginar en negatiu. Imagina en positiu i encara que no hi ha la certesa absoluta de triomf  almenys saps que arribaràs més lluny i estaràs més prop dels teus objectius, en un camí més feliç i satisfactori.

Per això les tècniques que usen la imaginació són tan efectives, tant la relaxació, com les visualitzacions creatives, ioga nidra, meditació,etc. tenen punts molt forts de millora interior que ajudar al fet que les percepcions siguin més positives i agradables.

La hipnosi a més, té com a objectiu concentrar l'atenció, de tal manera que la imaginació va sent guiada cap a l'objectiu que es persegueix i que pot ser de salut, de conducta o actitud, de millora personal o de qualsevol altre aspecte que es vulgui canviar.