El Trastorn d'Ansietat II

El trastorn d'ansietat II

Com ja vaig comentar en el post anterior, l'ansietat pot tenir orígens molt diversos i la causa que la produeix pot ser coneguda o no. En qualsevol cas, el factor comú en tot procés d'ansietat, és el que en psicologia es coneix com a “distorsions cognitives” i que en el coaching es pot representar com les “creences limitants”.

Aquestes creences limitants o distorsions de la cognició són tan sols el filtre amb el qual analitzem les circumstàncies que se'ns presenten en la vida. Són les maneres amb què afrontem la nostra realitat i la interpretació dels fets que realitzem. Per dir-ho així, són la regla amb la qual mesurem els fets.

Com pots comprendre, la mesura de la regla, o la seva forma o la seva efectivitat i realisme condicionaran en bona manera el seu resultat, de tal manera que segons la regla que cadascun utilitzem la interpretació dels esdeveniments de la vida es podrà representar d'una manera o una altra.

Aquesta és la raó per la qual quan ocorre un esdeveniment que és observat per moltes persones, vegeu un acte delictiu o un accident, cadascun dels entrevistats donarà una versió diferent dels fets segons la seva anàlisi particular i subjectiva, ja que cadascuna de les persones disposa d'una o més regles particulars amb la qual mesurar.

Per aquesta raó, totes aquestes regles, o creences, han de ser qüestionades permanentment, amb la finalitat d'establir la veracitat o realisme de la seva capacitat interpretativa i de les conseqüències de la seva utilització que es poden derivar.

Posem un exemple:
“JO CREC QUE SOC UN MAL ESTUDIANT I QUE SE M'OBLIDA EL QUE ESTUDI” – Jo soc Juan, tinc 15 anys i estudi l'ESO. Un mal dia vaig treure un 4 en un examen i quan li ho vaig comentar al meu oncle Andrés em va dir que jo no serveixo per a estudiar.

En el cas de Juan, existeix aquesta creença de la seva incapacitat per a estudiar, de les seves limitacions, sense que hagi existit una comprovació professional de les seves veritables capacitats, intel·ligència, lliurament, motivació…etc. Tan sols una vegada li van dir que no servia per a estudiar.

D'aquesta manera, quan arriba l'època d'exàmens, Juan es va posant cada vegada més nerviós, i es torna més introvertit i més seriós. Sap que té l'obligació d'aprovar però no pot perquè “no serveix”. Quan es posa a estudiar s'avorreix i es distreu amb tot. Per a què estudiarà si suspendrà? Ell, “no serveix”.

I es va trobant que el temps passa i no estudia res, pensa en els seus pares i en el que diran, en els seus companys, en el professor, en el seu oncle i tot això li va generant més estrès. La falta d'estudi provoca que les seves notes baixin de manera radical i fins i tot que pugui suspendre assignatures el que suposa una confirmació que “no serveix”, la qual cosa li crea un gran estrès.

Juan no analitza la seva trajectòria anterior, només que aquesta avaluació ha tingut unes notes baixíssimes. Tot té una explicació que es basa en la regla que ell tan bé coneix i que és una veritat confirmada: “jo no serveixo per a estudiar”. I tot això li crea més estrès, que a la llarga es va transformant en ansietat,  la qual cosa li fa sofrir i estressar-se més.

Un estudiant estressat només pensa en el que li estressa. En aquest cas és el seu fracàs estudiantil, ara ja cantat i que aviat s'anunciarà a so de bombo i platerets en tota l'escola, fent que tot això atregui la seva atenció evitant que es pugui concentrar en el que deu, estudiar.

És més, per a compensar aquesta falta d'atenció Juan pot començar a buscar distraccions com els videojocs, la TV, els amics, la núvies, les gamberrades, les substàncies que et permeten evadir la realitat…etc. Però com tot això pot anar en contra seva també s'estressa més i la cara de preocupació dels seus pares és la sentència que confirma l'autèntica realitat: “He fracassat, la meva vida està perduda, jo no serveixo”

I així, amb una simple observació absurda i mancada de realitat, una persona enfonsa la seva vida perquè accepta com a vàlida, una regla, una creença, un patró cognitiu absolutament negatiu, incert, perjudicial i que manca de tot fonament. Tan sols per no qüestionar la validesa d'allò que et fa mal, que danya el teu cor, els teus sentiments i que et baixa l'autoestima. No ens han ensenyat a qüestionar sinó a assimilar perquè sí.

En quina part del procés creus que s'ha equivocat el jove Juan?
Si no resol aquest assumpte, Com serà la seva vida quan tingui 40 anys? I 60?

Continuarem parlant de l'ansietat.