...quan arribava el final d'agost, en tots els informatius s'encebaven avisant de la terrorífica síndrome post-vacacional, que és com una espècie de quadre agut de sensacions negatives, físiques i mentals...
La síndrome de l'estrès post-vacacional
No sé si és perquè l'anomenada crisi referma, perquè l'atur està a l'ordre del dia o perquè ja gairebé no veig la tele, que em sembla que enguany en els informatius de televisió i en altres mitjans, estan sent més laxos amb el tema del títol d'aquest post.
La veritat és que en els anys anteriors, quan arribava el final d'agost, en tots els informatius s'encebaven avisant de la terrorífica síndrome post-vacacional, que és com una espècie de quadre agut de sensacions negatives, físiques i mentals que una persona experimenti en els moments d'abandonar el seu temps de descans per a tornar a la rutina laboral.
Sense haver-me documentat gens ni mica en el tema ni mirar tan sols els estudis que sobre aquest tema s'han realitzat vull treure a relluir aquest tema precisament pel que representa en si a nivell de l'humà, social i del personal.
És molt probable que efectivament moltes persones visquin la volta al treball com un suplici insofrible, un procés de tornar a l'escorxador amb les consegüents emocions i estats d'ànim que comporta aquest tornar a l'escorxador, un lloc en el qual el treballador passa les més importants hores del dia, de tots els dies laborables de la seva carrera professional.
Ara mateix són moltes les persones que no tenen treball i pensen: “Quins afortunats aquells que tenen un treball per a guanyar-se la vida”…”Quina sort tenen!”, “…i jo aquí desesperat sense saber què fer…” i coses similars.
Mentre els que estan treballant pensen: “Per déu, encara són les 12, encara em queden 2 hores per a anar-me, 1 hora per a menjar ràpid i després de nou aquí, en aquesta puta cofurna de merda perquè aquest fill de p… em toqui les p… de nou!...Quina merda de vida per quatre duros que els hi podrien ficar per…” i altres lindeces per l'estil.
Però Quin de les dues postures té més raó? Què és millor, treballar en qualsevol lloc per un salari miserable en unes condicions que no suportem o no tenir si més no l'opció de treballar? Òbviament cap de les dues.
Des de molt petits hem estat educats per a no tenir més opció que la de ser un treballador tota la vida, un pobre pària que mendiga un treball o que ben preparat pot aconseguir una ocupació molt ben remunerat, però obeint sempre a un altre que li dona l'oportunitat. Hem estat educats per a ser directament “pobres necessitats”.
Encara en els moments de vaques grosses, en els quals l'economia anava bé, en els quals tot semblava anar pròspera, els treballadors, amb tots els seus drets intactes, aconseguits després de molts anys de lluita de les classes treballadores guiades pels sindicats, la gran majoria dels empleats no suportaven el seu treball, no suportaven la seva empresa, no suportaven al seu cap, no guanyaven prou, no portaven el tipus de vida que volien portar.
És molt habitual que una persona que estima fer una cosa, que gaudeix amb una certa activitat, tingui que estudia una carrera o estudis mitjans professionals, completament diferents als que li agrada, per a després desenvolupar una ocupació en el qual l'activitat és també diferent de les dues anteriors. Quina felicitat pot tenir aquesta persona en la seva vida? Com se sentirà realitzat? D'on obté la satisfacció personal?
El metge Indi, establert en USA, escriptor prolífic de llibres d'autoajuda, Deepak Chopra, afirma que “La insatisfacció laboral és una de les principals causes de mort en el món” i això a causa dels problemes d'estrès i salut que provoca en les persones realitzar tots els dies i a tota hora alguna cosa que no els agrada i no els gratifica, en un ambient d'injustícia i desigualtat.
En aquestes condicions és perfectament normal que una persona no vulgui tornar al treball. Qui, en el seu sa judici, voldrà tornar a un lloc en el qual se sent de mala gana, on va per la força i on probablement se sent humiliat, discriminat i desaprofitat?
Per això és natural que quan s'acaba el període vacacional la gent se senti tan depressiva i amb un ànim tan baix, amb tant d'estrès i tanta desesperació. Fer per obligació el que no ens agrada és una forma més de cremar la salut, de portar una vida desgraciada i de sofrir injusta i innecessàriament.
Hi ha una altra opció? Quina altra cosa pot fer un fill de treballadors, que no té recursos gairebé ni per a estudiar?
Tal vegada no soc jo la persona adequada per a contestar a aquesta pregunta perquè avui dia només soc un professional liberal que lluita per una independència econòmica en un mercat canviant altament competitiu a la sombre d'un mercat molt més gran que només ens deixa les engrunes.
Tal vegada és una bona opció acudir a un coach per a orientar-se o a un psicòleg o psicoterapeuta per a tractar temes patològics o qualsevol problema que ens impedeixi realitzar una vida feliç, plena de plenitud, goig i benestar. Hi ha molts professionals que li podran ajudar a canviar les coses.
Però hi ha alguna cosa que ha de tenir molt clar, i és que només vostè podrà sortir del pou. Només vostè podrà ser l'artífex del canvi de la seva vida. Ningú ho farà per vostè, ningú li traurà del sot o del pou, ningú impedirà que vostè es continuï sentint-se malament per reprendre el seu treball.
Existeixen llibres que el poden ajudar a prendre una nova perspectiva quant al professional i als diners. Alguns d'ells poden ser els següents:
-
Pensi i faci's ric: Napoleon Hill
Els secrets de la ment milionària: T. Harv Eker
Pare ric, pare pobre: Robert T. Kiyosaki
La brúixola interior: Alex Rovira
I molts més. A través de la lectura es poden aconseguir inspiracions, idees, mètodes, estratègies per a canviar tot allò que no ens agrada. A través de la lectura podem canviar la nostra vida.
Abans de plorar perquè ha de tornar al treball després de les seves vacances pregunti's el següent: Qui és el que va prendre la decisió d'acceptar aquest treball i qui és el que cada dia pren la decisió d'anar de nou amb desgana fins que li acomiadin o fins que li surti una mica millor?
Gaudeix de la vida,
Miguel Alarcón
Hipnoterapeuta i Coach
Especialista a ajudar-te a sortir de les addiccions amb hipnosis
Especialista a ajudar-te a millorar la teva salut de foma natural.
Centre Magna
Tél.619 788 150
info@centromagna.com
https://www.centromagna.com
Carregant! 
