Per què tinc tanta gana?

(Pots veure l'article original aquí)

Un dels temes pels quals la gent acudeix més a un hipnoterapeuta és l'aprimament o la necessitat de perdre pes però sentir-se incapaç d'aconseguir-ho i amb una autoestima molt baixa.

Per a això, les persones que sol·liciten aquest servei solen haver passat prèviament per tota classe de professionals i acudeixen sense cap mena de fe a l'hipnotitzador per a veure si sona la flauta i aconsegueix fer que pugui perdre pes d'una vegada per sempre.

El quadre que presenten aquestes persones sol ser:

- Obesitat greu o mòrbida (immobilitat)
- Trastorn depressiu i/o trastorn d'ansietat
- Traumes de la infància i tota classe de complexos a més d'una autoestima 0
- Desinterès total per l'activitat física
- Falta de temps per a cuidar-se i fer qualsevol cosa
- Activitat professional estàtica (administratius, oficinistes, guàrdies de seguretat, etc)
- Desinterès (per no dir negació total) a canviar la dieta o els hàbits alimentaris
- Sota pressupost per a qualsevol cosa.
- Punt de partida d'actitud tendent a posar tot sota el mateix tracte sense tenir en compte
que en cada intent es comença de zero i el nou professional mereix una oportunitat.
- Desconfiança absoluta agreujada amb el desconeixement de la hipnosi.



En aquestes condicions, fins i tot per al millor hipnoterapeuta les condicions són poc idònies i el treball resulta ardu i a vegades poc productiu. El terapeuta sent que el seu client no col·labora i el client no veu resultats motivadors.

Però les coses són encara molt més complicades, ja que no tot és tan senzill com menjar més o menys i fer més o menys esport.  És evident que tenir una activitat esportiva o física és fonamental per a l'equilibri entre la despesa i l'ingrés energètic.

Però hi ha alguna cosa més. Alguna cosa que respon a la pregunta del títol. Per què tinc tanta gana?
La resposta és "Perquè ets addicte/a a el menjar".

Que vol dir "addicte al menjar"? Soc un viciós, un pecador o una cosa pitjor?
No, només ets una víctima. Com el fumador, l'heroïnòman, l'alcohòlic, el ludópata....Tots són víctimes. 

En què s'assembla la cocaïna o la nicotina al menjar? En principi, en res, si el que menges és realment el que penses que menges. Que creus que hi ha després d'una bossa de pre-cuinats o d'aperitius "sintètics" de blat de moro?

T'has fixat en el que ocorre quan consumeixes alguns aliments salats o dolços? Veritat que et resulta impossible a vegades contenir-te i has de continuar menjant fins que t'imposes o et deixes portar fins que s'acaba el paquet? Que ha succeït? Com has pogut perdre el control d'aquesta manera?


Difícil elecció
Encara que en molt poques ocasions es diu, la veritat és que els sabors salats, els sabors àcids i els sabors dolços inciten al consum d'aliments i són els sabors típics dels restaurants de menjar ràpid que als nens agraden tant.  També és molt més fàcil preparar uns nuggetts amb patates fregides que un puré de verdures amb peix. La criatura s'ho menja millor.

Això no vol dir que els restaurants al·ludits siguin els culpables, ni molt menys, ja que ells només fan ús de les conegudes tècniques culinàries per a crear addicció. (De fet el quètxup no el fabriquen ells i és la salsa més consumida en el món). El que ocorre és que els fabricants d'aliments s'aprofiten d'aquest fenomen per a crear cada dia productes més addictius, és a dir, més salats, mes dolços o més àcids, en definitiva, amb més sabor.


A sobre, tots aquests aliments estan "millorats" amb tota classe de substàncies químiques que reforcen, potencien, milloren el poder addictiu dels aliments. Parlem dels químics del menjar: "Els additius". Es tracta de substàncies que suposadament milloren la qualitat de l'aliment i fan més fàcil la seva conservació i/o les seves condicions alimentoses a l'hora de consumir-los. 

Està en boca de tots la perillositat d'uns químics que les autoritats autoritzen, valgui la redundància, pesi al coneixement general de la seva perillositat. I no obstant això, gairebé ningú parla de la capacitat addictiva de totes aquestes substàncies que són les fonamentals causants d'una de les epidèmies més importants dels països avançats.


En aquest blog aniré donant una sèrie de consells, que probablement la majoria de  la gent ja coneix, però que convé recordar per a ajudar en la mesura que sigui possible a combatre el sobrepès i sobretot a sortir de l'addicció al menjar, recuperar la llibertat d'elecció i sobretot la salut i l'autoestima afavorint una alimentació sana i natural, la que tots coneixem.

Roman atent/a o subscriu-te en la pàgina de subscripcions.

Miguel Alarcón
Coach de Benestar