"JO NO PUC , ESO ÉS MOLT DIFÍCIL, ÉS TOT MOLT COMPLICAT..."
L'ésser humà, aquest complex ser de comportaments a vegades molt naturals i a vegades no, té una tendència natural a complicar-se la vida i acceptar com a bo o veritable allò que li comuniquen sense haver-ho comprovat abans. Tal vegada és que aquesta capacitat de comunicació a vegades va per sobre de l'experimentat, però el fet d'arribar de fonts que considerem solvents, la que ens porta a desnaturalitzar la veritat.
D'aquesta manera els éssers humans, des del naixement, anem incloent en el nostre repertori una sèrie de creences, veritats immutables, que serveixen com a filtre, patró, regla, vara de mesurar, dels fets i circumstàncies de la nostra vida. Parlem de "les creences limitants".
"Creu-me" amic/a lector/al fet que estem parlant d'un dels aspectes més importants de la teva vida i la seva importància radica en el fet que afecta els sentiments, a les emocions, a la salut, a les relacions de tota mena, a la teva felicitat i en general, a tot. Les creences a vegades són veritats encara no demostrades però en general són una absoluta fal·làcia sobre la qual assentem la nostra experiència de vida. Parlem de les "Creences Limitants".
Què és una creença limitant?
Una creença limitant és una veritat arrelada en el nostre sistema de pensament que serveix, de la forma que hem explicat abans, com un filtre, un patró, una mesura per a fer-nos un judici de les coses i els fets. Aquest filtre, creença o patró, sol mancar per complet de qualsevol sustentació, demostració, comprovació o corroboració. Tan sols ho creiem perquè així ho hem pres com una veritat exacta i lliure de discussió.
Per dir-ho així , una creença limitant és una veritat que no obeeix al coneixement en si, sinó a una anàlisi inexacta, un judici precipitat, una comunicació per part d'algú amb solvència o simplement una imposició educativa. Recordem que una creença és una cosa que acceptem com a veritable sense tenir la prova de veracitat. Si aquesta a més ens limita, obstrueix la nostra vida, reté els nostres desitjos, o ens afecta negativament, és una creença limitant.
Les creences limitants solen tenir origen en l'exterior, és a dir, que són exògenes i no obeeixen a la nostra pròpia creació o creativitat, sinó a estímuls externs, informacions, comunicats, accions que es produeixen fora de nosaltres. Per tant no funciona amb elles aquest "creure és crear", sinó més aviat, "creure és acte-destruir-se" .
D'on procedeixen les creences limitants?
Des que naixem anem rebent inputs, comunicacions, experiències que procedeixen dels nostres pares, germans majors, familiars, mestres, amics, moral, religió, mitjans de comunicació, etc, que van modelant el nostre sistema de creences. Aquest sistema de creences és la base sobre la qual s'assenteixi la nostra manera de comportar, d'interpretar els fets i de realitzar una resposta no automàtica. És el que marca el que sentim i com ho sentim.
Imaginem que un pare li diu al seu fill, durant tots els dies de la seva infància, la següent afirmació: "Ets ximple" i a més ho diu de manera despectiva i amb fàstic, rebuig i menyspreu. El resultat és de veritat un fill ximple. En el més estricte sentit de la paraula. Aquesta persona creixerà durant tota la seva vida amb aquest estigma ja que li ha creat la creença que realment ho és ja que la font és d'elevada solvència. Legislador, Jutge i model alhora. Qui pot dubtar-ho a aquestes edats?
Amb això ja tenim un exemple de creença limitant. "No tinc intel·ligència, soc ximple." Aquesta creença, tan arrelada en el sistema de pensament d'aquesta persona farà que tota la seva vida es basi en això, de tal manera que s'impossibilitarà a si mateix qualsevol tasca que pugui requerir intel·ligència o complicació. En definitiva, aquesta persona queda limitada per la seva creença, la qual forma una veritat absoluta corroborada amb els seus fets incessants que demostren el seu escàs nivell intel·lectual.
Quals són els tipus de creença limitants?
Existeixen molts tipus de creences limitants. Depenen també des de quina disciplina es mirin. Pot ser des del coaching, la Pnl o la psicologia. En aquesta última és com més m'agrada entendre'ls ja que estan més estudiats i reben un altre nom que pot ser el "pensament distorsionat" o les "distorsions cognitives". En qualsevol cas és el mateix.
Així hi ha fins a 15 tipus de creences limitants com són: (font: Nicolás Moreno, psicòleg i altres).
1- Les exigències i el perfeccionisme: Tenen a veure amb el tinc que, tindria que, dec, deuria, i tot aquest tipus de coses que ens portarien a la perfecció com a persona i que ens exigeixen tant en tot moment. Exemples: "haig de ser amic de tots", "hauria de treure excel·lent en tot". Són la conseqüència de portés els valors a l'extrem.
2- Catastrofisme: Acostuma a donar-se en persones que viuen amb l'"I si...?" i que solen veure-ho tot negre. Sempre veuen el perill portat a l'extrem i se sol donar en hipocondríacos, per exemple. "A veure si aquest mal de cap serà una cosa dolenta..."
3- La negació de tot: És el cas contrari a l'anterior. Tot els és igual. Són pasotas. Tot manca d'importància. "me la sua". Sol tenir com a origen la por d'afrontar els problemes i enfrontar-se a la realitat. Si no se li dona valor no hi ha res a solucionar.
4- La generalització excessiva: Se sol expressar amb paraules de tipus: tot, tots, sempre, mai, ningú, jamas... I és degut a creure que un solo fet genera una norma que es compleix sempre. El típic és sofrir un rebuig amorós i dir "ningú em vol". Procedeix del victimisme i només requereix una senzilla comptabilitat per a adonar-se de la falsedat d'aquesta. Una vegada no és sempre ni tots.
5- Etiquetes globals: Per només un tret o característica, es jutja una persona, sense tenir en compte totes les característiques o detalls d'aquesta persona. Si et neguen un préstec: "és un rata".
6- Pensament polaritzat o dicotòmic: O blanc o negre. No hi ha matisos. Aquesta persona no veu que hi ha diferents graduacions per a tot i si et vull et puc voler molt o una mica, però no ha de ser si no ets el meu amic ets el meu enemic. Aquest extremisme també té un fonament en la por als termes mitjans, per no ser reals o veritables. Tot fals. Fins al negre més negre té matisos i el blanc més blanc, sempre troba un detergent que el deixa un to més blanc.
7- Negativitat o negativisme: Aquestes persones magnifiquen el negatiu i ignoren el positiu, la qual cosa no es té en compte per a res. Només veuen el dolent. "el meu pare em matarà", "enguany no aprovo ni una", "em van tirar de l'empresa". De nou la por s'emporta a l'extrem. Avalua la situació real i fes balanç del bo i el dolent.
8- Raonament emocional: Segons com em sento així és la situació. Si estic trist, són un fracassat, un lleig, un inúti...Si estic enfadat l'altre és dolent.
9- Pensament esbiaixat o biaix confirmatori: Es trien aquells fets o circumstàncies que confirmen la nostra teoria. Si m'ensopego amb ell és que m'espia o em segueix...si s'equivoca...és que ho fa tot mal o ho fa a propòsit.
Carregant! 
