L'obesitat i el sobrepès afecten cada dia a més persones i els la nostra societat avançada i industrialitzada i no és d'estranyar si tenim en compte la facilitat d'accés al menjar hipercalórica...
Vull aprimar
L'obesitat i el sobrepès afecten cada dia a més persones i els la nostra societat avançada i industrialitzada i no és d'estranyar si tenim en compte la facilitat d'accés al menjar hipercalórica i els nivells d'ansietat que es respiren entre el personal, fonamentalment deguts a la vida que portem i alhora augmentats amb la infinitat de notícies negatives quant a l'economia.
Per això, per la quantitat de persones que es veuen atrapades en un augment anormal del pes sense raó aparent, l'el número sense fi d'afectats per la pandèmia més inflada del planeta és pel que hi ha tanta gent que vol aconseguir un cos esvelt i perfecte, o com a mínim reduir el seu volum, i mantenen en la seva ment el pensament: "Vull aprimar".
Aquest pensament a força de repetir-se i de veure's frustrat, va derivant a un pensament pitjor, "vull aprimar però no puc", el qual es va consolidant en nuesstra ment com una obsessió i alhora una barrera infranquejable. Recordem que segons el Dr. Emile Coué, "Quan creus que no pots, com més l'intentes menys pots"
L'experiència a l'hora d'aprimar
Després de diversos anys intentant-ho, la persona amb sobrepès, sempre arriba a la mateixa conclusió, que tots els seus esforços són inútils i que realment no pot aprimar. Només si s'esforça molt pot perdre uns quilos que després torna a recuperar perquè torna a menjar com abans o pitjor, sent per tant tot això una mala experiència, frustrant i descoratjadora.
El mercat ofereix una infinitat de fórmules aprimadores que només treballen el cos sense ocupar-se per a res de la ment o el pensament, que deixen de costat les creences i les expectatives, però sobretot que per a res tenen en compte l'actitud. Tota aquesta experiència negativa es va constituint en una confirmació fefaent per a la persona afectada que realment, faci el que faci, no pot aprimar.
Si l'experiència s'obstina a demostrar-te que no pots aprimar...Com aprimaràs? On trobaràs un sistema que t'ajudi a aconseguir aquesta reducció de pes? El pròxim sistema que em trobi serà un engany com tots? Que garanties tinc que serà el sistema definitiu? La resposta a tot això, és que tots ells, siguin bons o dolents, depenen de la teva actitud.
Com ha de ser la meva actitud?
L'actitud de tota persona que vol aconseguir alguna cosa és primer la de "Responsabilitzar-se de la seva vida".
Efectivament, cada vegada que vostè posa en mans d'un altre el seu propi benefici o destí està eludint la seva responsabilitat en el procés. Recordi que si vostè vol aprimar, és vostè qui ha d'aprimar i no els altres per vostè. Els altres solo li ofereixen una ajuda o eina que és vostè qui ha d'aprofitar o no.
Una vegada es responsabilitza vostè de la seva vida, una vegada assumeix el control i adopta l'actitud de ser vostè el protagonista, posarem un llistat de les actituds pròpies d'una persona que aconsegueix l'èxit a l'hora d'aprimar.
1-Responsabilitat
2-Perseverança i constància 3-Paciència
4-Actitud mental positiva
5-Canvi i/o posada a prova de creences
6-Automotivació
7-Estudi i anàlisi de la situació
8-Cerca de causes i coneixement
9-Esforç
10-Disposició al canvi.
11-Acció
Encara que l'ordre no dona la importància ja que per a cadascun serà més important just allò que més li costa exercir, totes aquestes actituds i probablement alguna més, seran de vital importància a l'hora d'aconseguir el seu objectiu d'aprimar.
D'aquesta manera, la seva a vostè el que li costa és canviar, precisament aquesta ha de ser l'actitud més important a l'hora d'avançar ja que aquí és on precisament té el bloqueig.
fent un compendi explicatiu podem dir que:
"El meu objectiu és aprimar, per al que assumeixo la meva responsabilitat en el procés i passo a l'acció. El primer que faig és esforçar-me per entendre el que em passa i si no l'amb si busco nous coneixements que em facin entendre una mica més el que em passa, preguntant-me si el meu plantejament inicial era el correcte, buscant quals eren les meves certeses i qüestionant-les, buscant noves creences més contrastades, fugint dels tòpics. Una vegada eliminades les creences sobrants, busco exemples de persones que ho han aconseguit de veritat i amb això em dic que jo si puc, m'acte-motiu i m'encoratjo, adoptant una actitud mental positiva en la qual sempre busco el costat bo de les coses, ja que sempre hi ha el costat positiu, canviant el que s'hagi de canviar, i sempre actuant, fent, movent-me, amb paciència, amb constància i perseverança, aixecant-me en caure, premiant-me en cada pas o avanç nou, perquè al cap i a la fi en el moment que vaig assumir la responsabilitat, vaig assumir el mèrit. I jo ho mereixo. "
Com canviar l'actitud?
Si observa el paràgraf anterior podrà adonar-se de què es tracta d'un diàleg interior. Un halar amb si mateix/a. El diàleg interior és la clau de les nostres certeses i de les nostres creences. Quan el nostre diàleg interior tendeix a reforçar una creença, una certesa, un pensament, aquests es fan cada vegada més fort perquè cada afirmació sembla que li dona intensitat, com posar capes de pintura.
Així, per a canviar l'actitud, les creences, les certeses, els pensaments, l'única cosa que necessita és expressar-los en positiu, tret que realment tingui vostè l'evidència empírica en cas contrari. Per exemple "Jo no puc aprimar". Aquesta és una creença bàsica en l'obesitat. Però, Com és la raó? I si hi ha una raó Es pot canviar? Si, es pot canviar. Tot es pot canviar.
Si vostè no pot aprimar i l'única raó que encentra és que menja massa, canviï-ho!. Coma menys. Per tant, si aquesta és l'única explicació de la seva afirmació "Jo no puc aprimar" canviï-la amb aquesta altra : "JO PUC APRIMAR, MENJANT MENYS". "Jo gaudeixo fent esport"
Afirmi-ho fins a l'avorriment, fins que quedi tan gravat que no hi hagi cap mena de dubte.
Haurà vist moltes pel·lícules, llibres, històries...de persones que un dia van fer el clic i van posar una afirmació en la seva vida, la qual van portar fins al final.
"A Déu poso per testimoni...que mai tornaré a passar fam"
Escarlata O'Hara, (Vivian Leight) - El que el vent es Va emportar (cinema),Basat en l'obra de Margaret Mitchel (llibre) "Gone with the wind".
Imatge del blog Calaix de sastre 
Això és només un exemple sense més. Hi ha a milions. Només ha d'afirmar-ho, dir el que cregui que ha de ser però no es limiti a retransmetre el que està ocorrent, això és treball de periodistes. Vostè ha de crear una nova realitat i ho ha de fer amb una actitud que li surti de dins.
Miguel Alarcón
Hipnoterapeuta
Especialista a ajudar-te a sortir de les addiccions amb hipnosis
Especialista a ajudar-te a trobar la teva alegria.
Centre Magna
Tél. 93 178 21 22
info@centromagna.com
https://www.centromagna.com 
Carregant! 
