Segons escrbe María Antonia Medina Téllez de l'Agència Cubana de Notícies

Article ORIGINAL aquí . Comentaris del bloguer al final d'aquest article.


Santiago de Cuba, 20 mar (AIN)

Hipnoterapeutas de 10 països es reuneixen en aquesta ciutat, per a compartir les seves experiències sobre els avanços i perspectives de la hipnosi, com a model terapèutic efectiu i naturalista.


El VIII Taller Internacional d'Hipnosi Terapèutica i Tècniques Afins, que va obrir avui en la Universitat de Ciències Mèdiques de Santiago de Cuba, permet als acadèmics intercanviar experiències relacionades amb aquesta tècnica en el tractament de malalties.

Entre elles el càncer, afeccions dermatològiques, estomatologia, neurofisiologia i el mètode de maneig integral en nens i estats de depressió, entre altres.

Marco Antonio Polo, vicepresident de l'Associació Panamericana i Del Carib d'Hipnosi Terapèutica, va dir a l'AIN que la presència de diversos països permet actualitzar l'aplicació d'aquesta modalitat.

Igualment va confirmar l'avanç aconseguit a l'Argentina, Mèxic, Costa Rica, l'Uruguai i Cuba.

Encara existeixen mites sobre l'especialitat -va assegurar-, però des de la creació d'aquest moviment en 1999, s'han integrat diferents nacions com a capítols de l'associació, amb un treball sistemàtic i en evolució constant.

Alberto Cobian, president del Comitè Organitzador, va emfatitzar en les perspectives de propiciar un fòrum on sobresurti la tècnica innòcua i la seva relació amb la immunologia, malalties de la pell, odontologia, anestèsia i trastorns afectius.

Aquest esdeveniment, conegut com Hipnosantiago, reuneix cada dos anys a especialistes de la salut, que multipliquen en el món les bondats dels creixents avanços de la hipnoterapia per a la salut humana.

Comentaris:
Malgrat que encara és poc, és important que cada vegada més es vagi coneixent entre la població i entre els professionals les bondats de l'ús de la ment inconscient per a la millora de la vida humana.

Lamentablement l'academicisme ho alenteix tot fins al límit i porta els avanços a un punt gairebé d'inèrcia en moviment mínim per a així no enxampar-se mai els dits. Això comporta no saber mai cap a on es va ni tenir clar com és el destí o la trayyectoria. Si vols veure moviment, es requereix velocitat.