Sempre he dit i repetit, potser copiant a alguns mestres, que "el passat ja s'ha anat, el futur està per arribar i l'únic moment que existeix és el present". Per això és important centrar-se en el que ara fas i decideixes en lloc d'esperar aquest futur en el qual tindràs un present meravellós.

No obstant això a vegades, el present sembla obstinar-se a ser dolorós, carregat d'emocions i sentiments negatius que no sabem d'on procedeixen i que ens omple de desassossec, d'ansietat, de patiment i especialment d'aquestes emocions negatives infatigables que ens fan la vida més dura i dificil.

Per sort, i gràcies per exemple a la teràpia de vides passades i la teràpia regressiva, podem accedir en profunditat als records no conscients emmagatzemats en la nostra ment i tractar-los amb diverses tècniques fins a aconseguir que deixin de ser conflictius o traumàtics i passin a ser experiències solament.

Fins aquí pot semblar-nos una cosa escabrosa, incomprensible i de dubtosa credibilitat o bé una cosa lògica i coherent i correcte, sempre segons els nostres paradigmes, sistemes de creences i experiències que són els que donaran validesa o no al tema.

Però la meva sorpresa va ser majúscula quan un client, per primera vegada, em va dir que estava l'any 2065 i em va començar a donar detalls d'una vida més o menys plaent, concretament a Espanya, donant-me nom i cognoms i alguns detalls més que obrien la porta a pensar que realment aquesta persona de la qual parlava podia existir i que en aquest moment tenia 17 anys.

Era la primera vegada que algú em parlava del futur en una regressió i no sols podia explicar com és sinó que donava detalls dels edificis, de l'entorn, de les emocions i sentiments que li embolicaven....la qual cosa posava de manifest que aquesta persona estava vivint una doble vida: una amb 48 anys i una altra amb 17 en dos llocs diferents d'Espanya, però una trista i depressiva i l'altra reeixida i positiva, això si, en una data que encara no ha arribat.

Sobre el desdoblament de l'ànima havia llegit i oïda parlar, però sobre sobre les vides futures només tenia sospites. Imaginava que com que el temps no existeix, totes les vides ocorren alhora, però no havia tingut experiències sobre aquest tema.

Una mica més tard va caure a les meves mans el llibre de Brian Weiss "molts cossos, una mateixa ànima" en el qual, el Doctor Weiss explica com alguns pacients relaten vides que cronològicament encara no han succeït, i que es van a centenars d'anys en el futur.

Aquest tipus d'experiències de vides futures es diu "progressió" i té la particularitat que pot veure's i experimentar-se en diferents versions, totes elles de la mateixa vida, però amb canvis entre elles relatius a les decisions preses en vides anteriors, per exemple en aquesta vida, amb els consegüents canvis en la percepció de la persona en funció del que faci avui dia.

Aquesta manera de presentar-nos el futur, en altres vides diferents a l'actual, dista molt del que jo havia fet, pidiéndo als meus clients que s'imaginin el futur, però d'aquesta vida, amb les consegüents millores quant a confiança, seguretat, optimisme, positivitat, etc. que produeixen en la persona, però mai se m'havia passat pel cap fer-los veure vides futures per a aconseguir això mateix, o que ells s'adonin de les conseqüències per a altres vides de la seva actitud actual.

En l'esmentat llibre, l'autor presenta diverses sessions amb pacients que expliquen vides passades i futures, a vegades portats de manera espontània o a vegades indicant un mínim d'anys, una cosa curiosa perquè l'inconsicente no sol fer molt de cas d'això, però que a vegades, aquest client era capaç de veure diferents versions de la mateixa vida, totes elles possibles i condicionades per la seva vida actual.

La possibilitats terapèutiques d'aquests fets són també molt importants ja que semblen donar al client la certesa del que pot ocórrer si eludeixen els seus reptes o si els afronten, ja que , quan tenim alguna cosa a aprendre, per exemple la paciència o l'amor incondicional, fins que no ho aprens la vida o vides t'ho van posant davant, en totes les formes possibles, perquè ho aprenguis.

I repeteixo la frase de l'orquestra Argenteria que tant m'agrada usar i que procedeix d'una cançó :
" si vas néixer pa martell del cel et cauen els claus"

És a dir que en definitiva, el futur d'alguna forma si es pot saber, però tenint en compte que canvia a mesura que anem executant el nostre lliure albir i anem prenent decisions en la forma i manera d'afrontar la vida.