Vèncer a la por

"El món en què vivim és un món segur, controlat, tranquil i sense sobresalts."
Compartir:  Compartir en FacebookCompartir en TwitterCompartir en Google+
El fantasma de la por
 De la película Carnival o souls. Fuente: wikipedia
"El món en què vivim és un món segur, controlat, tranquil i sense sobresalts."


Aquest tal vegada és un somni o ideal per a moltes persones i és el que se'ns vol vendre des de molts sectors que dominen la societat, el món i de fet, seria el realment apetible per tots ja que ningú vol viure en un món perillós, descontrolat, caòtic, estressant i ple de sobresalts convulsos permanents com el que vivim. 


No obstant això el món és com és, és a dir perfecte, i per tant no podem pretendre canviar-lo de la nit al dia només perquè tenim por de viure així. Tenir por és el més normal del món i cal entendre i saber que els experts ho qualifiquen d'una cosa beneficiosa. La por serveix per a salvar-nos la vida i per tant, per a sobreviure. 

 
És bo tenir un mecanisme de supervivència extrema

D'aquesta manera la por és el sentiment que ens fa sentir el perill, que ens avisa del que pot ocórrer més endavant d'acord amb la situació que estem experimentant. La por anticipa un futur nociu, en el qual possiblement sofrirem i per tant activa els mecanismes de defensa, lluita o fugida, de manera que per exemple en el nostre cos es produeixen canvis a nivell hormonal que activen aquests mecanismes. 

I fins aquí: "tot bé". Perquè en principi i com diuen els experts, la por és bona. Però, llavors, On està el problema? Si la por és bona per què ens fa sentir tan malament?


Perquè la raó és ben senzilla: L'excés a tots els nivells. L'excés en qüestió d'objectes de la por, quantitat de por, moments de la por, perillositat real, influències a l'hora de sentir por, etc. El problema no radica a sentir por de manera natural sinó en l'ús abusiu que el nostre sistema d'alarmes fa d'ell. És com si cada 5 minuts sonessin les alertes de bombardeig a la teva ciutat. Quin aclaparament!
Els excessos són dolents i els excessos de por, més 

I no és d'estranyar ja que cada vegada que activem els mecanismes de la por el que estem fent és activar els mecanismes de la guerra, de la fugida, de la lluita, del bloqueig emocional, la paràlisi...i tota una reguera de possibles mecanismes que tenen una importància cabdal a l'hora de salvar la vida puntualment però que a l'hora de sentir-los permanentment és com tenir en el nostre cos 50 trilions de cèl·lules en estat permanent de guerra i no de recuperació o restabliment. 


Això vol dir que, tan sols parlant del cos físic, s'alenteixen les treballs del sistema immunitari defensiu, l'endocrí i el nerviós a l'hora de recompondre el que pel pas natural del temps es va perdent, de manera que la persona que viu en l'estrès permanent de la por està segregant en el seu cos hormones que impedeixen el seu manteniment per a forçar un estat defensiu-atacant. 


En altres paraules, els processos de curació s'alenteixen o entorpeixen mentre sentim la por fins a tal punt que pot arribar a provocar processos com ara malalties greus i fins i tot la mort. És més, una persona pot arribar a morir de por en el més literal dels sentits de l'expressió, arribant fins i tot a provocar un atur cardio-respiratori o qualsevol altre tipus de col·lapse que ens mati. 
Però, que ocorre a nivell mental?

Quant al nivell mental la por també causa estralls

La por és una situació mental i emocional que accelera els processos mentals a nivell conscient fins al punt que pot produir un col·lapse mental, sensació d'irrealitat, pànic, comportaments irracionals i molt més, però a nivell inconscient és una cosa que es va cronificando, provocant l'anomenada ansietat o angoixa. 


En l'inconscient, l'ansietat és un mecanisme d'alerta permanent que manté al conscient i a l'inconscient en una espècie és estat de súper alerta, processant com a amenaça qualsevol estímuls extern que vingui simplement en mal moment pel conducte inadequat. Per exemple podem posar el típic acudit d'una persona susceptible : 


"-Hola, Com estàs?

-!Perquè camina que tu....!!!" 


I això que només és un acudit pot arribar a posar a les persones en les situacions més inversemblants, fins a portar-les als estats que anomenem bogeria i que provoquen comportaments perillosos o incomprensibles.


No obstant això tot això no és el pitjor. El pitjor és com la por pot ser utilitzat com a arma social o fins i tot de guerra. Encara que lamentablement la por s'usa més com a arma comercial que com una altra cosa.  
El gran negoci de la por

A ningú se li escapa que la por és un gran motiu per a moure's. Per exemple, no ens subscriurem a una assegurança si no tenim por de sofrir una desgràcia, que quedaria coberta en el seu abast econòmic amb aquesta assegurança. Tampoc realitzarem cap acte preventiu si no tenim por de sofrir en el futur algun mal. És en definitiva, un motivador negatiu que ajuda a moure's, actuar, fer en definitiva. 


D'aquesta forma la por és aprofitada per aquells que desitgen que ens moguem en el seu profit, com per exemple aquells que s'ofereixen per a salvar les nostres vides, vegeu l'Església, els polítics, i altres que fabriquen o embenin productes a primera vesteixi molt beneficiosos però que en general sempre demostren ser més nocius que bons. 


Entre aquests productes evidentment estan els fàrmacs o medicaments, en anglès "Drugs", que solen ser oferts com a remeis miraculosos procedents dels més conscienciosos estudis realitzats amb les més avançades tecnologies, però que en realitat no solen es més substàncies addictives que poden arribar a vegades a modificar un símptoma en una proporció lleugerament superior a un placebo. 


Però això no és el pitjor. El pitjor és com fan que la gent faci, digui, actuï, es mogui, com els grups de poder que dominen els mitjans volen. Això és el pitjor, l'esclavitud del màrqueting..  
L'esclavitud del màrqueting

Les campanyes polítiques al nostre país duren 15 dies, dels quals gairebé 4 anys són una permanent i constant campanya política de rentada de cervell sistemàtic pels mitjans, i la resta són la mera campanya de 15 dies més el dia de reflexió i el de votació.  I és que aquestes campanyes polítiques no cessen mai. 


En tot moment els partits i els seus partidaris comunicadors estan fent campanya permanent sobre les bondats de la seva gestió i molt especialment tirant sobre la població el fantasma de la por. La por als adversaris polítics. Aquesta és la major i millor campanya política: "Cura que venen els altres".


I no és que no els falti raó, ja que els altres són d'armes prendre, però de la mateixa pasta dels quals ens adverteixen del perill que uns altres guanyin les eleccions. Això el que vol dir és que el seu millor argument polític és al·ludir a la perillositat, corrupció o incompetència dels "suposats" adversaris polítics, que en la realitat només són col·legues de la mateixa mena que treballen en organitzacions diferents, però que obeeixen al mateix amo.


Ara és graciós veure com tots ataquen al nou partit que emergeix com un volcà producte de les absolutes aberracions dels quals ens han governat en l'últims anys. Ens falta saber si aquest nou partit prové de les mateixes fonts que els anomenats "la casta" o realment són honestos. En política és molt dificil saber-ho i fins que no els provem no els coneixerem. 


El fet és que fins al dia d'avui ha estat donant resultat el negoci de la por, l'esclavitud que han exercit sobre nosaltres els que dominen els mitjans i que són capaços de posar en la menta de molta gent una idea confeccionada sempre amb la motivació de la por. Com aconseguirien si no tanta participació en uns comicis on se sap que els que participen són una ineptes absoluts?
Però, Podem desfer-nos de tant de sotmetiment a la por?



Afortunadament Sí. Encara que directament no de totes les pors ja que molts estan arrelats en el més profund de l'inconscient però sí de moltes pors més superficials i que ens dominen en l'àmbit social. Per exemple la por a l'atur, al fet que governi tal o tal altre partit, al fet que ens llevin el nostre, o els nostres drets, por al fet que ocorri el que aquell líder prediu...etc.


I el truc és més senzill del que sembla. Consta de 2 parts: La veritat us farà lliures i la llei de Murphy.


1- La veritat us farà lliures: No acceptis res que vingui en els mitjans de comunicació sense haver-ho verificat realment. Nega-ho tot tret que vingui de persones que puguin realment estar lliures d'interessos econòmics o pressions dels mitjans i poders. Per regla general el llenguatge dels mitjans i de la política està tan manipulat que només se sol parlar de 2 versions, la bona i l'altra, quan en realitat la millor opció és la que no t'oferiran. Darrere de cada paraula o frase hi ha sempre un parany i perversió del llenguatge. Encara que sigui el teu líder, el que el teu votes amb el cor, el que et sembla el millor periodista, no te'l creguis i posa'l a prova fins que comprovis totes i cadascun dels possibles sentits de la seva afirmació o comentari. Darrere de tots ells sempre hi ha un missatge de por d'algú que s'ofereix com a salvador. 


2- La llei de Murphy: Si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament. És la llei més positiva que existeix encara que sembli el contrari. Està pensada perquè facis les coses bé però ara l'aprofito perquè et situïs on t'interessa: En la major o en la pitjor situació possible. Per tant, accepta el pitjor que pugui ocórrer, és a dir, que et quedaràs sense treball, que et quedaràs al carrer, que gairebé hauràs de mendigar, que et llevaran els teus drets, etc...i quan t'hagis situat allí, comença a valorar el que realment val la pena. El que realment és valuós per a tu i deixa de permetre que t'amenacin amb perdre allò que tal vegada no val tant, ocupant-te del que realment val. Quan ets capaç d'acceptar el pitjor, ja no tens res que témer. Ara ets realment lliure i ningú et pot amenaçar amb això o amb allò. Només ets lliure. 


Per tant, si vols deixar de viure sota el xantatge de la por, no compris i "mor-te" (virtualment),serà quan començaràs a viure. 

Nota: Aquesta afirmació no és apta per a necis. Si no l'entens no li donis tornades al capdavant, que després et pot fer mal. Només s'entén amb el cor. 


Estic a la teva disposició

... Deixa els teus comentaris al final....

Miguel Alarcón

Hipnoterapeuta i Coach
Especialista a ajudar-te a sortir de les addiccions amb hipnosis
Especialista a ajudar-te a trobar la teva alegria i el teu benestar.
Centre Magna
Tél. 619 788 150
info@centromagna.com
https://www.centromagna.com


 
Entrades en el Blog
 
acolor.es - Diseño de paginas webbuscaprat.com - Guia comercial de el prat
... ...